Llibre Andrè Stern "Entusiasmo"

Un infant petit viu una turmenta d'entusiasme cada dos o tres minuts. Un adult, en canvi, sent la mateixa quantitat d'entusiasme dues o tres vegades a l'any. Aquest fenomen no es limita als adults. Molts joves, i fins i tot molts infants, es veuen afectats per aquesta carència d'entusiasme. D'on ve aquest soterrament d'una predisposició tant universal i primordial-', Què és el que esta matant l'entusiasme?

Al llibre André parla  «de no ofegar aquest entusiasme ue ens fa capaços de qualsevol cosa, que ens allibera dels nostres límits, que ens permet connectar-nos amb la genialitat que habita al nostre interior».

Volem que els infants del futur siguin adultes entusiastes i feliços. I ho volem tant que oblidem mostrar-los avui, amb el nostre exemple quotidià, el que és ser un adult entusiasta. I, com ens explica André, els infants es converteixen en allò que nosaltres veiem en ells. i a més, en el que veuen en nosaltres.

"L'home mor per primera vegada, a l'edat que perd l'entusiasme." (Honoré de Balzac)

"Seguir allò que t’entusiasma ho canvia tot." (Aleksander Baj)

L'autor:

André Stern: Va néixer l'any 1971 i , com qualsevol altre nen, va començar a jugar.

A casa seva va rebre una absoluta confiança en les seves capacitats d'autoaprenentatge. Al no anar a l'escola, va poder seguir jugant, experimentant, ocupant les seves hores amb tot allò que li interessava de manera espontània. Sense imposicions externes de cap mena.

I es va convertir en músic, compositor, luthier, professor, autor, periodista, conferenciant... Codirector del Teatre de la Tortuga amb Giancarlo Ciarapica des del 2004, director de la iniciativa "Homes pel demà" del Prof. Dr. Gerald Hüther (investigador de neurobiologia avançada), fundador del moviment "Ecologia de l'educació", director de l'Institut Arno Stern (Laboratori d'observació i preservació de les disposicions espontànies del nen), un dels protagonistes de la pel·lícula Alphabet (Erwin Wagenhofer) i coautor del llibre amb el mateix nom (Ecowin, 2013).

Amb el seu primer llibre "Jo mai vaig anar a l'escola", va obrir el debat sobre l'educació. Va ser traduït a diferents idiomes (en espanyol, en aquesta mateixa editorial).

Aquesta vegada, afegeix la seva visió com a pare i relata el gratificant que és respectar i veure com es desenvolupen plenament les capacitats innates dels seus dos fills.

I segueix jugant amb el mateix entusiasme.