Les nenes i els nens sempre juguen i sempre jugaran a... amagar-se

Foto de portada por bady abbas desde Unsplash

Com deia Hamblet “Ser o no ser, aquest és el dilema”. Com emportats per la força de l’existencialisme els nens i les nenes s’amaguen, s’oculten, desapareixen rere tot tipus d’elements. I és que el ser i el no ser formen part de l’escala evolutiva de les persones i té un pes prou important a la infància com per detenir-nos a reflexionar.

“On és l’Oriol? – Taat!”, segur que heu jugat al Tat de forma inconscient, sense saber ben bé el perquè, però sabent que és un joc que forma part de la cultura d’infància. Potser perquè hi van jugar amb vosaltres, o perquè heu vist a algú jugar-hi i heu pogut gaudir del riure encomanadís de les petites i  petits. O aquella nena o aquell nen que corre al carrer i s’amaga a un portal i quan s’hi acosta la mare l’espanta. De ben segur que alguna vegada heu estat còmplices del joc de les nenes i nens quan demanen: “juguem a que m’amago i em busques?”; comptes fins a 10 i quan la/el vas a buscar li veus els peuets que surten de sota el llit o de sota les cortines, però, no obstant, s’inicia un joc de recerca pels llocs més insòlits amb un riure d’emoció de fons. 

Foto de Annie Spratt desde Unsplash

Les nenes i els nens juguen a amagar-se pel plaer de ser trobats. La desaparició es relaciona amb la pèrdua d’un mateix. Per a ells desaparèixer vol dir deixar d’existir en totes les seves vessants: si em tapo els ulls, ja no existeixo; si m’amago, ja no existeixo; sempre que no em vegin, deixo d’existir i, per tant, acabo perduda/ut en el meu cos, en els meus pensaments, en les meves accions. Però quan l’adult el troba, el nen o nena es retroba a si mateix/a, torna al món i a l’existència.

Desaparèixer és divertit, però també pot ser angoixant. El neguit de no tornar a existir converteix el joc en emocionant. Cal recordar, també,  com quan la mare marxa, pel nen o nena desapareix i... qui la trobarà? Qui la farà reaparèixer?

Oferir a les nenes i nens espais on poder “desaparèixer” les/els ajuda en aquesta construcció de la pròpia existència. És gratificant veure l’emoció als seus rostres quan retornen en sí mateixes/os, quan són trobades/ts, quan el plaer envaeix el seu cos dient-los: ets aquí!

Photo by Caleb Woods on Unsplash

Així, el joc d’amagar-se propicia un espai on jugar amb la pròpia existència i la de l’altre; on auto afirmar-se a un mateix/eixa i construir la pròpia imatge. Quants processos amagats a un joc que a simple vista sembla tan senzill. 

Així que, si veieu uns peuets que surten per sota de les cortines; o quan un nadó es tapi la cara, recordeu que està jugant amb la pròpia existència; perquè en el fet amagar-se i aparèixer està la bellesa de l’evolució; la lentitud de la construcció del jo; i la mirada amorosa de l’adult; per això els nens i les nenes sempre juguen i sempre jugaran a amagar-se.

Jenny Silvente