ELS INFANTS SEMPRE JUGUEN I SEMPRE JUGARAN A… AMAGAR-SE

23/05/2016. Categories: Els infants sempre juguen i sempre jugaran a…

Foto Flickr Chris McBrien

 

Com deia Hamblet “Ser o no ser, aquest és el dilema”. Com emportats per la força de l’existencialisme els infants s’amaguen, s’oculten, desapareixen rere tot tipus d’elements. I és que el ser i el no ser formen part de l’escala evolutiva de les persones i té un pes prou important a la infància com per detenir-nos a reflexionar.

 

“On és l’Oriol? – Taat!”, segur que heu jugat al Tat de forma inconscient, sense saber ben bé el perquè, però sabent que és un joc que forma part de la cultura d’infància. Potser perquè hi vau jugar amb vosaltres, o perquè heu vist a algú jugar-hi i heu pogut gaudir del riure contagiós dels petits. O aquell infant que corre al carrer i s’amaga a una porteria i quan s’hi acosta la mare l’espanta. De ben segur que alguna vegada heu estat còmplices del joc dels infants quan demanen: “juguem a que m’amago i em busques?”; comptes fins a 10 i quan vas a buscar-lo li veus els peuets que surten de sota el llit o de sota les cortines, però, no obstant, s’inicia un joc de recerca pels llocs més insòlits amb un riure d’emoció de fons. 

 

Els infants juguen a amagar-se pel plaer de ser trobats. La desaparició es relaciona amb la pèrdua d’un mateix. Per a ells desaparèixer vol dir deixar d’existir en totes les seves vessants: si em tapo els ulls, ja no existeixo; si m’amago, ja no existeixo; sempre que no em vegin, deixo d’existir i, per tant, acabo perdut en el meu cos, en els meus pensaments, en les meves accions. Però quan l’adult el troba, l’infant es retroba a si mateix, torna al món i a l’existència.

 

 Foto Flickr Lance Neilson

 

Desaparèixer és divertit, però també pot ser angoixant. El neguit de no tornar a existir converteix el joc en emocionant. Cal recordar, també,  com quan la mare marxa, per l’infant desapareix i... qui la trobarà? Qui la farà reaparèixer?

 

Oferir als infants espais on poder “desaparèixer” els ajuda en aquesta construcció de la pròpia existència. És gratificant veure l’emoció als seus rostres quan retornen en sí mateixos, quan són trobats, quan el plaer envaeix el seu cos dient-los: ets aquí!

 

Així, el joc d’amagar-se propicia un espai on jugar amb la pròpia existència i la de l’altre; on auto afirmar-se a un mateix i construir la pròpia imatge. Quants processos amagats a un joc que a simple vista sembla tan senzill. 

 

Foto Flickr Henry Burrows

Així que, si veieu uns peuets que surten per sota de les cortines; o quan un nadó es tapi la cara, recordeu que està jugant amb la pròpia existència; perquè en el amagar-se i aparèixer està la bellesa de l’evolució; la lentitud de la construcció del jo; i la mirada amorosa de l’adult; per això els infants sempre juguen i sempre jugaran a amagar-se. 

 

Jenny Silvente

Afegir un comentari