Ports gratuïts a partir de 60 € de compra (a Espanya peninsular). Lliurament en 24/48 hores.
Portada del blog
El sentiment de culpa durant la maternitat

31 de Maig de 2021 Categories: Especial Jugar i Jugar

El sentiment de culpa durant la maternitat

Foto de portada: Johny Goerend

La maternitat és un lloc perfecte per a milers de sensacions trobades. És com fer un brou boníssim, amb substància, al qual li podríem afegir qualsevol cosa. No és universal, ja que cada persona ho viu d'una manera diferent però, tot i així, hi ha espais comuns en què ens movem totes de tant en tant.

La culpa és un sentiment amb força protagonisme al llarg de la criança de les nostres filles i fills. Qui no l'ha sentit en alguna ocasió? Es va transformant en intensitat i en forma, però l'essència de la seva personalitat es manté al llarg dels anys i sol ser una de les converses recurrents quan trobes algú a l'altre costat que t'escolta. No sé si estic fent bé això, és que l’agafo massa, és que ahir volia anar-me'n per la porta i no tornar, és que no jugo prou amb el meu nadó, és que no sé posar límits, és que no tinc temps de cuinar verdures al vapor cada dia, és que no puc comprar-los samarretes de cotó orgànic de marques locals, és que vaig llegir ahir que els nadons han d'estar a terra i jo el posava a l’hamaca i tindrà escoliosi i li he destrossat la vida i... I vinga va, un extens repertori de claus incandescents els quals no dubtem a agafar.

Foto: Vitolda Klein 

Dir-vos que hem de deixar de sentir-nos així i empoderar-nos, seria gairebé un insult molt naïf a hores d'ara. Suposem que no hi ha ningú per aquí que no sàpiga que aquests sentiments no porten a res, que hem de ser indulgents amb les nostres maneres d'actuar, que fem el que podem... però si fos tan fàcil, ja ho hauríem fet.

Tenim molta responsabilitat a sobre, un batibull emocional que no sabem ni expressar, una pressió social i cultural d'upa i molt cansament. Com per què a sobre, haguem de posar-nos els deures d'haver d’aniquilar una cosa tan complexa com és el sentir-se culpable i sortir reeixides de la batalla. No, això seria impossible i al final, seria ja el súmmum sentir-se culpable per no poder deixar de sentir-se culpable.

Foto: Standsome Worklifestyle

L'única recepta que a nosaltres ens ha servit al llarg dels anys per intentar suportar aquesta agonia, té ingredients ben senzills: sentit de l'humor, cautela, res és una línia recta i deixar de comparar. Us ho expliquem.

El sentit de l'humor és la nostra gran bandera, un veritable bot salvavides en el que naveguem. Té molt a veure amb el fet relativitzar, d'aturar-se i mirar una mica al voltant quan et trobes en aquest petit forat de la desesperació. Tranquil·litzem-nos, respirem i riem-nos fins i tot de nosaltres mateixes perquè gairebé res és tan seriós. És veritat que hi ha coses que es podrien fer millor, és veritat que la liem parda, és veritat que de vegades les coses es torcen inesperadament però, noies, de debò, n’hi ha per tant? Val la pena el cabreig, la desesperació i la poca autoestima? Riure com a primera opció és gairebé sempre un bon remei per a tots els mals. Però no com una boja, sinó des del cor, abraçant amb tota la bondat que tenim el nostre preciós cos. Nosaltres, que som mares d'adolescents ja en curs, us diem que de tot això una se’n riu a riallades amb el temps i que poder fer-ho és alliberador.

Foto: Rendy Novantino

El següent ingredient de la nostra recepta personal és una obvietat però cal recordar-ho perquè també a nosaltres ens serveix moltíssim: tenir-se en compte. I no diem que calgui treure temps per a nosaltres, que també, però de vegades és impossible i mireu, cadascuna que faci el que pugui o vulgui. Ens referim a posar el centre del protagonisme de tant en tant en una altra persona que no sigui la nena o el nen. Si pot ser, en nosaltres.

Quan recordem la nostra infantesa, no vam tenir la sensació que a casa nostra tota la dinàmica familiar girés al voltant nostre o de les/els nostres germanes/s. És a dir, que les persones adultes hi eren tenint cura de tu, però no érem, ni moltíssim menys, el centre d'atenció de tota la família.

Ara, les coses en moltes ocasions han canviat i sembla que la nostra maternitat és estar al servei de la nostra descendència. No com esclaves, sinó com a procuradores de béns i serveis perquè sigui feliç en el futur, intel·ligent, bona persona, sana... I hem de fer-ho bé, és clar, perquè tenim molta responsabilitat. 

Foto: Vitolda Klein

Doncs ja n’hi ha prou, no? Perquè nosaltres també comptem, també som part de la família. I de vegades, oh, sacrilegi! Les nostres necessitats o les coses que ens venen de gust (no tot són necessitats, que els luxes també són lícits) són més importants que les de la nostra filla o fill. I no passa res. No passa res per voler estar estirada al sofà sense fer res i que sopin salsitxes de pot amb puré de patates de flocs, amb llet de vaca i mantega. No passa res si un dia estàs abatuda i no vols anar al parc i els engegues la televisió. No passa res perquè els compris alguna cosa en el xinès per voler evitar la rebequeria, que no t'hagis aixecat amb ganes de brega. No passa res per portar-li pel berenar de l'escola una pasta que has comprat a última hora perquè no t'ha donat la vida per fer-li un tupper compartimentalitzat amb tomàquets cherry i cogombre cru.

De debò, no passa res. No cal sobreposar-se a tot el que ens passa pel bé de les nostres filles i fills, anul·lar els nostres sentiments o necessitats, estar en continu sacrifici per desenvolupar la nostra tasca com a dones exemplars. S'ha acabat! Som mares, no la patrulla que va anar a salvar el soldat Ryan.

Foto: Adrian Swancar

El tercer ingredient també va ser molt alliberador per a nosaltres i ve enllaçat una mica amb l'anterior: Res és una línia recta. No hi ha una clara i irreprimible relació causa efecte en les nostres accions, i veure la tele per sobre del que ens agradaria no els convertirà en persones sense pensament crític ni homicides en sèrie. Que és millor donar-li altres opcions d'oci? Per descomptat, però que això tampoc ens costi a nosaltres la vida. Que és millor donar-li iogurt natural ecològic sense sucre que un de maduixa al màxim d’aromatitzador industrial? Doncs efectivament, però no serà diabètica/c per això, tret que l’empatxis a cullerades de sucre totes les tardes.

Relaxem-nos, perquè el futur de les nostres criatures, per sort o per desgràcia, no depèn només de nosaltres. Les línies tortes són bastant més comuns que les rectes. La maternitat és una oportunitat preciosa de fer les coses bé, de prendre consciència i de triar el millor camí, però per favor, que ningú es flipi i pensi que per no deixar ni un cap sense lligar, els té tots controlats.

Foto: Katie Emslie

I ja finalment, l'ingredient estrella: No comparar! Perquè des de fora, i més amb les xarxes socials com a arma de destrucció massiva d'autoestima, tot es veu ideal. I hi haurà mares més entregades i mares que menys, n’hi haurà amb més temps o amb menys, amb més traça o amb menys, però el que sí que hi ha, és molta gent amb una capacitat d'adornar els relats que ens deixa bocabadades. I amb molt poca empatia.

Agafem de les altres allò que ens crida més l'atenció, allò que ens causa més "enveja", les bones idees... i enduem-nos-ho al nostre terreny per millorar, per provar solucions noves, per curiositat. Però la fusta i la vara de mesurar, deixem-les a la porta quan tornem de l'escola, el parc, el grup de lactància o la reunió de veïnes a la piscina de la urbanització.

Foto: Barbara Alcada

De veritat, noies, no us coneixem personalment, a la gran majoria de les que esteu per aquí. No sabem si sou fantàstiques o si sou el pitjor del pitjoríssim, però no hem vingut aquí a jutjar. No us deixeu jutjar, ni tan sols per vosaltres mateixes. Encara que sigui complicat, encara que hi hagi motius, encara que sigueu un desastre de mares errants, ja n'hi ha prou. Intentem canviar el discurs interior. Som mares, som persones, som gènies. No en va, la societat segueix carregant sobre nosaltres tantes i tantes motxilles.

Veure tots els comentaris (8)

Marta


06/06/2021 23:33:48

Gràcies i gràcies, quanta raó! Jo ho practico amb les meves millors amigues, les quals no són mates, elles em permeten dir el que sento i penso, sense sentir-me jutjada, m'acompanyant en cada moment, m'escolten i validen! Gràcies a vosaltres per escriure'ho!

Raquel


06/06/2021 12:56:41

Gràcies, així es. Va ser un regal conéixer-vos a l'inici de la maternitat :).

Sandra


04/06/2021 12:45:24

Me ha encantado el artículo, me quedo con la frase en la vida hay más líneas curvas que rectas, muy cierta. Gracias por compartir el mensaje, somos PERFECTAMENTE IMPERFECTAS

Erika


04/06/2021 09:48:14

Fantàstic. Fa molta falta poder llegir relats que s'ajustin i s'apropin al que som, persones humanes fent el que podem en un món que no és ni de bon tros perfecte, igual que nosaltres. Aquestes paraules em representen, ja n'hi ha prou d'encorsetar-nos en aquest model de mare perfecte que no deixa peu a la naturalitat. Gràcies!

Mar


04/06/2021 09:35:12

Gran alivio y acompañamiento leer este artículo y más en estos momentos que nos ha tocado vivir. Me ha encantado el "somos genias" del final. Gracias!

Alicia


04/06/2021 09:29:18

Espectacular! Muchas gracias

judith


04/06/2021 04:57:04

Bones noies, Em cauen les llàgrimes... gràcies! gràcies per fer-me sentir tan bé! jo sóc de les quines es pensen que ho poden tenir tot controlat. És cert que m'estic deixant anar i més amb el segon, però ja té 7 anys i aquest perfeccionisme que em persegueix... en fi, que m'imprimiré l'escrit i me'l llegiré cada dia perquè el meu cap l'integri. Salut i un petonet,

Isabel


03/06/2021 21:25:10

Simplemente gracias!!!!!

Afegir un comentari

Necessites ajuda?

Si tens qualsevol dubte sobre productes, enviaments, etc. Mira a preguntes freqüents o contacta amb nosaltres:

T'atendrem de dilluns a divendres de 8:00 a 15:00 hores