Joc simbòlic Waldorf

El joc simbòlic en la pedagogia Waldorf té molta importància. De fet, les aules d’infantil tenen una gran part de l’aula dedicada al joc simbòlic perquè, en aquesta etapa de desenvolupament, ocupa moltes hores del joc de les nenes i els nens. 

A les escoles Waldorf, la figura del mestre o la mestra és molt important respecte el joc simbòlic. El seu paper no és el d’instruir intel·lectualment  a la mainada si no que, mitjançant la seva acció, realitzant una feina concreta davant d’ells/elles que tingui a veure amb el seu món, s’apel·la a les forces imitatives que porten dins de forma natural, a aquest impuls d’aprendre a base d’una obertura fantàstica al que li arriba de l’exterior. El mestre o la mestra ajuden a crear aquest entorn en el que  aquest aprenentatge es desenvolupa satisfactòriament, oferint experiències que donen seguretat i que els desperta el desig i la voluntat de realitzar-les.

El joc simbòlic apareix a l’hora que el despertar de la imaginació i quan s’adquireix un llenguatge estructurat. El nen o la nena, comença a sentir interès pel que fan els adults i adultes i ho vol entendre, imitar i participar-hi per assajar i assimilar els processos de la vida que passen al seu voltant. És una etapa extraordinària, que es desenvolupa principalment durant el primer septenni.

En aquest moment, a través del joc simbòlic, els nens i nenes son capaços de construir el pont entre el món de l’inconscient i el món real, en el que ens movem aquí i ara. És un camí real cap al seu inconscient i, per tant, és una eina poderosa per resoldre simbòlicament problemes que d’alguna manera han quedat dins seu i afrontar-ne molts d’altres, també de manera simbòlica, que els preocupa en el present.

Tot i que, aparentment, el nen o nena juguin per passar el temps i sortir de l’avorriment, el joc lliure connecta d’una manera poderosíssima amb l’interior de cada un. Han d’escollir a què jugar, quina història construeixen, amb quines joguines... Per això, si ens fixem en com juguen, podem veure com ells i elles interpreten el món: com els hi agradaria que fos, quines coses han passat, què els inquieta... Deixem que s’expressin lliurement!