Construir cabanes i cases

Amb l'estenedor de la roba i un llençol vell, un nen i una nena es construeixen una cabana a la terrassa de casa seva. És el seu cau, el seu fort, allà se senten protegits/es. Riuen nerviosos/es perquè el seu pare o la seva mare els criden i no els troben. És clar! Son al seu amagatall.

És possible que  jugar a fer cabanes no es tracti d'un joc casual i resulti fruit d'una herència biològica que ens remunta a uns passos enrere en l'escala de l'evolució. A un fer cas al cervell reptilià, aquell dels instints i de la supervivència. I és que en la prehistòria es buscaven amagatalls on refugiar-se, amagar-se i protegir-se. I amb el pas del temps l'espècie humana ha creat, construït i generat refugis cada vegada més sofisticats i segurs. Perquè ... enlloc com a casa.

I en les restes de memòria biològica dels nens i de les nenes, encara hi ha la recerca de la protecció i la seguretat. Perquè el llop fa caure les cases de palla i de tronquets, però la de maons es manté ferma.

Molt sovint la cabana és una autèntica casa on tenir cura de les nines, preparar menjars ... potser és un espai de trobada amb els amics (com un club social), un refugi contra animals ferotges, dinosaures o altres atacants ... Les cabanes són espais on els nens passen llargues estones. Encara que s'estiguin ofegant de calor, serà difícil que surtin d'allà dins, i potser només ho faran per anar al lavabo o menjar (si és que no demanen emportar-se el menjar allà dins).

A més, en aquest joc de cabanes es genera tota una "república independent de casa meva". Els nens passen d'habitar la casa familiar a construir la seva pròpia, amb les seves normes i formes de gestió. Ens trobem amb la creativitat i la imaginació, amb tot el procés simbòlic dels la mainada.

¿I què pot ser una cabana? Qualsevol cosa! Des d'una caixa de cartró (quines joguines més ideals són les caixes de cartró), una taula amb un llençol, un forat en un arbre, un tipi d'indis, el racó entre la paret i el sofà ... l'important és que estigui ben cobert i que no es vegi el que passa dins. I si és de nit, una llanterna serà una gran amiga.

Sigui com sigui, les cabanes són espais per aparèixer i desaparèixer, on trobar-se amb un mateix i amb les pròpies normes, on crear i imaginar, on enfrontar-se a pors. Espais on l'angoixa, l'emoció, la protecció, el sentit de seguretat ... afloren recordant-nos la nostra condició humana.

A la nostra selecció, podreu trobar des de cabanes i cases ja muntades, fins a eines perquè el propi muntatge de la cabana sigui una activitat en si mateixa, acompanyant així una explosió d'energia al joc impressionant. Això permet més versatilitat i més expressió, ja que només cal acompanyar-lo amb un parell de teles i de pinces perquè comenci la màgia.