6 regals que motiven el joc auto dirigit dels infants per Janet Lansbury

Janet Lansbury ha sigut actriu i model des de fa molts anys, però la seva veritable vocació la va trobar essent mare, quan buscant orientació sobre criança va conèixer el treball de Magda Gerber.

D'això ja fa 17 anys i des de llavors es dedica a impartir classes per a famílies centrades en els primers anys de vida dels infants.

Fa molt temps que seguim el seu blog i les seves aportacions en el seu mur de facebook i és fascinant la quantitat d’informació i recursos que en ell comparteix, així que us recomanem molt visitar-ho amb calma.

Així doncs, aquí teniu l'article, esperem que us agradi:

En cas que no ho hagis notat mai, el joc és ben viu. Des de que el joc es va garantir com un dret universal de la infància, en les últimes dècades els comercials agressius de joguines per a un primer aprenentatge i l'enfocament en les proves estandarditzades han afectat en aquest temps de desenvolupament tan valuós en la vida d'un infant.

Però últimament sembla que la nostra apreciació col·lectiva respecte al joc auto dirigit pel nen és més forta que mai, i no podria haver millor notícia per als nostres fills... o per a nosaltres. Els beneficis físics, cognitius, creatius i psicològics de l'obra dirigida als nens estan ben documentats. Menys reconegut, però, és el secret que en realitat ja no hauria de ser-lo: observar en silenci als nostres fills mentre juguen és una experiència màgica per als pares.

Aprendre a ser un observador del joc sensible, et fa prendre la consideració, la moderació i la pràctica, però una vegada haguem fet això, descobrirem moments més encantadors d'alegria, humor i sorpresa del que crèiem possible. I necessitem aquests "abonaments" diaris per equilibrar els moments més difícils i trencar amb la monotonia. També farem sentir als pares lliures de culpa perquè hem animat als nostres nens a millorar en les seves habilitats de joc independents de la nostra presència.

Els essencials per nodrir el joc dirigit pel nen han de ser segurs, espais tancats i objectes de composició oberta, l'equip i les joguines que fomenten la creativitat, el descobriment i l'exploració extensa. La llista de jocs i materials que hem fet servir des de que va nèixer el meu primer fill, que ara té 21 anys, seria molt extensa així que aquí numeraré els meus favorits i que penso que val la pena compartir-vos:

Estic 100% a bord amb el brillant GeekDad amb les "5 millors joguines de tots els temps". Però la meva llista es centra en objectes de joc que són tan inspiradors i desafiants, com  duradors, muntables, no treuen els ulls i es poden utilitzar de forma segura sense la nostra supervisió.

1. La millor joguina clàssica

Per mi, les boles ho són, amb les mans cap avall (o en l'aire!). Boles de totes les mides, pesos i textures són diversió per captar, rodar i llençar. Les boles encoratgen el moviment i el joc per als nens de totes les edats i són perfectes per al joc en solitari o en grup. Sovint em pregunten sobre els regals ideals per a un any d'edat, i jo no podia imaginar una millor que un cistell de la roba plena d'una varietat de pilotes. 

Varietat de pilotes

Bola natural per a nadons

Bola sonall de Ganxet

Bola sensorial per a nadons

2. Objectes que no són joguines 

Hi ha massa favorits a la llista, però si hagués de reduir-lo a només alguns, sens dubte inclourà tasses d'acer inoxidable i els bols. Són frescos i suaus, fan sons interessants, són apilables, reflecteixen la llum i són molt bonics en una zona de jocs. Observeu com joiosament aquest nen de quatre mesos d'edat, experimenta amb una de les peces més grans:

Bol d'acer

També sóc una fan dels pots amb tapes de rosca com aquests:

3. El més versàtil per al desenvolupament motor natural

Aquest escalador, que dóna la volta per convertir-se en un vaixell que oscil·la, és l'article més car de la meva llista, però si tens un infant petit (que farà servir aquesta peça fins als 3 anys, almenys) o pot compartir aquest escalador entre un grup de nens, val la pena la despesa.

S'han de prendre les mesures de seguretat necessàries amb l'escalador, i probablement hem d'abordar aquestes primer. L'escalador és adequat per a infants de totes les edats, però jo no recomano donar-li la volta fins que els nens estiguin més a prop dels dos anys o bé quan siguin caminants experimentats. De qualsevol manera, recomano que hi hagi una estora, catifa o una altra superfície tova a sota.

Superviseu de prop els infants les primeres vegades que utilitzen l'escalador i cada vegada que faci sevir més d'un nen. Observar enlloc de rescatar, agafar o retirar els nens de l'escalador, llevat que el nen estigui massa cansat o molest per haver caigut per intentar posar-se de peu per ell mateix. (I si aquest és el cas, és millor recollir el nen en lloc d'ajudar-lo a baixar, per tal de fer-lo sentir més segur 
de la seva capacitat). Ajudar els nens amb activitats motores dificulta la seva seguretat, ja que els dóna la falsa impressió que són capaços de saltar, rodar o baixar dels llocs de forma independent.

També sóc una fan dels pots  amb tapes de rosca  com aquests:Una de les pràctiques més comunes per a pares insegurs és agafar les mans dels nens per ajudar-los a baixar les escales. (Veure-ho a "No m'aixequis"). Els nens petits són impressionables i desenvolupen hàbits amb una velocitat sorprenent. Fa poc, a una classe, em vaig sorprendre en veure una nena de 14 mesos, la qual els pares han estat nodrint diligentment el seu desenvolupament motor natural, que va fer un pas de peu fora de l'escalador i va caure. Em vaig alegrar de ser allà per esmorteir la caiguda (que és l'objectiu d'estar observant - que és molt important perquè el nen caigui com ell o ella ho faria, pel que ella entén l'efecte de la seva acció). Era obvi per a mi que aquest nen havia caminat per les escales fa poc, perquè ella no hauria tingut una oportunitat com aquesta sent d'una altra manera. Els pares es van adonar d'això que va passar amb el cuidador substitut que havien contractat per a un parell de dies. Mitjançant la nostra paciència i observant a la classe, l’infant es va reajustar ràpidament, recordant com arrossegar-se amb seguretat.

Ja hi ha prou d'advertències, aquí hi ha algunes de les habilitats impressionants que els nens aprenen sobre l'escalador - vaixell oscil·lant:

Els nadons practiquen escalada i descendint les escales, primer gatejant i després descendint ja sigui primer de cara o cap enrere (confiant i obervant-los). Més tard pot ser que descendeixen asseguts en els seus posteriors i després, finalment, aprendre a pujar esglaó a esglaó, seguit de la tendència immediata de fer-ho agafant les joguines més grans que puguin trobar. Als nens els encanta desafiar-se a ells mateixos.

Aprecio especialment la forma en què el vaixell oscil·lant ajuda a nens petits i preescolars a desenvolupar la intel·ligència social ja que a mesura que experimenten amb el vaixell, també ho fan juntament amb els seus companys. Aprenen a alentir el seu balanceig per donar cabuda als nens a pujar en moviment o no, i practiquen l'equilibri junts. Hem d'estar a prop, observar els més petits, donant-lis suport i prevenint que els dits no quedin atrapats a sota, però definitivament els adults no hem d'estar al vaixell ni moure'l. Els nens aprenen més i són més segurs quan poden controlar-lo. Alguns dels moments més alegres de la convivència a les nostres classes RIE ocorren quan els nens descobreixen el balancí amb un company. (Fotografiat en Recursos per a Infantil Educarers)

Una altre excel·lent opció és el caixó i rampa de gateig. 

Caixó i rampa de gateig

4. Disfressar-se i més

En general, la regla d'or per estirar la creativitat i la imaginació és «menys és més». Retalls de tela poden ser tot el que els nens necessiten per crear vestits i jocs de fantasia. El que m'agrada d’aquests productes és que desprenen senzillesa, que és just lo suficient per despertar la imaginació, inspiren jocs de rol de composició oberta i d'històries creades per nens. Per exemple, un dels seus bàsics la Cony, pot haver-hi almenys dos tipus de barrets, un llit per a una nina o un animal, un telescopi (sí, hi ha un forat a la punta), o fins i tot els cons de trànsit de cotxes de joguina i camions. Igual que totes les millors joguines, les possibilitats són infinites! 

Sedes de joc grans

Foulards de colors

5. La comoditat dels acompanyants

El joc auto dirigit dels infants sorgeix quan els pares són observadors, atents i romanen  com a públic tant com sigui possible. Quan ens relaxem i estem amb els nostres fills al llarg del dia, els nens petits i preescolars tindran una "base segura" tindrà un retorn més necessari i, siguem sincers, això és molt més relaxant i gratificant que perseguir als nostres fills tot el dia, especialment quan podem asseure en un acollidor seient.

Un tamboret baix permet observar i mirar als ulls dels infants quan ens venen a veure

6. Millorar l'estat d’ànim

Quan vaig assistir a RIE - classes infantils amb el meu primer nadó, un pare va preguntar al nostre instructor Hari si hauríem de posar música per a nadons i nens petits durant el temps de joc. Hari va respondre que els nens no necessiten música de fons, però si hi ha música que ens agrada, podem posar-la.

El consell d'Hari va ressonar, i jo el vaig utilitzar sobretot durant les tardes llargues i mandroses amb els meus tres fills - aquest període entre la migdiada i el sopar que els pares anomenen afectuosament com "l'hora de l'arsènic". Per a mi, la música va ser l'antídot que semblava aixecar l'ànim dels meus fills juntament amb el meu. Els meus gustos van córrer des del pop i el rock a la clàssica, folk i fins i tot a la música dirigida a nens (que em va encantar, també). Pensava que les opcions musicals són més individuals i personals, però quan un lector em va presentar el musicshe que havia  creat per als infants, em vaig quedar encantada. (Gràcies, Fiona Kelleher!)

Article original: Janet Lansbury - 6 gifts that encourage Child-Directed play