Els infants sempre juguen i sempre jugaran a … FER CABANES

ELS INFANTS SEMPRE JUGUEN I SEMPRE JUGARAN A…
FER CABANES

Amb l’estenedor de la roba (també conegut com a sisí) i un llençol vell, un infant es construeix una cabana a la terrassa de casa seva. És la seva guarida, el seu fort, allà se sent protegit. Riu nerviós perquè el pare el crida i no el troba. Clar! És al seu amagatall.

Foto flickr theleoushe

Possiblement no es tracta d’un joc casual i resulti fruit d’una herència biològica que ens remunta a unes passes enrere en l’escala de l’evolució. A un fer cas al cervell reptilià, aquell dels instints i de la supervivència. Ja a la prehistòria es buscaven amagatalls on refugiar-se, amagar-se i protegir-se. I amb el pas del temps l’espècie humana ha creat, construït i generat refugis cada vegada més sofisticats i segurs. Perquè... en lloc com a casa.

I en les restes de la memòria biològica dels infants encara hi ha la cerca de la protecció i la seguretat.

Foto trígonos

Sovint la cabana és una autèntica casa on tenir cura de les nines, preparar menjars... potser és un espai de trobada amb els amics (com un club social), un refugi contra animals ferotges, dinosaures o altres atacants... Les cabanes són espais on els infants hi passen llargues estones i encara que s’estiguin ofegant de la calor, serà difícil que surtin d’allà dintre, i potser només ho faran per anar al lavabo o menjar (si és que no demanen de portar-hi el menjar a dins).

Foto producto straws and connectors

A més a més, en aquest joc de cabanes es genera tota una “república independiente de mi casa”. Els infants passen d’habitar la casa familiar a construir-ne la seva pròpia amb les seves normes i formes de gestió. Ens hi trobem amb la creativitat i la imaginació, amb tot el procés simbòlic dels infants.
I què pot ser una cabana? Qualsevol cosa! Des d’una caixa de cartró (quines joguines més ideals són les caixes de cartró), una taula amb un llençol, un forat a un arbre, un tipi d’indis, el raconet entre la paret i el sofà... l’important és que estigui ben cobert i que no es vegi el que passa a dintre. I si és de nit, una llanterna serà una gran amiga.

Foto de Flickr mollypop

Sigui com sigui, les cabanes són espais per a aparèixer i desaparèixer, on trobar-se amb un mateix i amb les pròpies normes, on crear i imaginar, on enfrontar-se a pors. Espais on l’angoixa, l’emoció, la protecció, el sentit de seguretat... afloren recordant-nos la nostra condició humana.

Per això els infants sempre juguen i sempre jugaran a fer cabanes.
Jenny Silvente